dimarts, 23 de juliol de 2013

Stací d’Alexandria i el port de Barcelona

Stací d’Alexandria va ser un dels millors enginyers de la seva època. D’origen sicilià o genovès, aspecte que no queda gaire clar, ell va ser l’encarregat el 1477 de dirigir una de les obres més complexes tècnicament que la ciutat de Barcelona mai s’havia proposat dur a terme: el port marítim.
 
És obvi que pràcticament des dels seus orígens Barcelona havia tingut diverses zones d’ancoratge, totes elles més o menys documentades. Però cap d’aquestes s’adequava ja a les necessitats imposades per la competència de ciutats com Gènova o Marsella, amb magnífics ports naturals, que les situaven en una situació d’avantatge econòmic, comercial, social i cultural.
 
Maqueta del litoral medieval de Barcelona exposada al Museu Marítim.
A l'extrem inferior dret (davant la torre rodona) s'hi veu l'escullera
 
La manca d’un espai condicionat dificultava el treball de càrrega i descàrrega de les mercaderies i el progressiu augment de l’arqueig dels vaixells plantejava problemes de calat a la costa de Barcelona, sense infraestructures adequades. La geografia desfavorable també jugava contra Barcelona ja que sovint les llevantades malmetien els intents de proveir la costa d’alguna estructura estable i les freqüentes entrades de sorra a la platja dificultaven la navegació.
 
És en aquest context que l’any 1438 es produeix el primer intent de construir un port tal i com l’entenem avui dia, amb un dic artificial de contenció, gràcies al privilegi concedit pel rei Alfons el Magnànim al Consell de Cent. El 8 de desembre comencen les obres de la escullera amb un sistema basat en grans caixons de fusta que, arrossegats per mar fins al punt triat, s’omplien de pedra i morter i s’enfonsaven. Tot i que les excavacions no han pogut precisar el lloc exacte de la seva ubicació, la teoria més acceptada és que aquesta escullera se situés prop del convent de Santa Clara (com veieu a la reproducció).
 
Reproducció estimada del primer moll intentant durant el regant del Magnànim
(1. Torre rodona, 2 Convent de Santa Clara; 3. Hala de Draps; 4. Framenors; 5. Drassanes).
Les taques blanques són bancs de sorra que es formaven davant la platja
 
Però successius temporals van convertir en quimèrica la construcció d’aquest primer port i es va decidir abandonar l’empresa (els anys 50 del segle XV ja no hi ha constància de que es facin treballs). Els intents de dotar Barcelona d’una infraestructura portuària d’entitat no es reprendran fins el 1477 amb la construcció de l’escullera de la Santa Creu o Moll Vell.
 
L’experiència prèvia i la dificultat de l’empresa farà que el Consell de Cent encarregui la feina al reputat enginyer Stací d’Alexandria, ‘qui és home molt expert en dit exercici e n’ha fet molts en diverses parts’ com Gènova o Palerm. Stací arriba a Barcelona i després d’escandallar la platja decideix un nou emplaçament: ‘devant la torre rodona qui és en la plaça del Forment’. Per situar-vos: al costat de l’estació de França, enmig de l’horrible promoció de pisos de Sacyr, Barcelona va construir fa més de 500 anys el seu primer port.
 
En aquella època la línia de costa arribava fins aquí i, a banda de les raons de profunditat, Stací decideix la ubicació per criteris urbanístics (l’absència de muralla en aquest tram, fet que facilitava el trànsit portuari) així com per la proximitat dels centres de gestió comercial com la Llotja, la duana o la Taula de Canvi...).
 
El 20 de setembre de 1477 el rei Joan II inaugura les obres, tot i que ja s’havien començat uns dies abans. Les pedres per construir el moll s’extreien de Montjuïc (d’un indret proper a Sant Bertran), amb l’ajut d’ases es baixaven fins al mar i allà es carregaven en pontons per traslladar-les fins al lloc indicat per Stací. Una dècada després, aproximadament, es culminaven les obres d’aquesta escullera, ja sota la direcció de Johan Mayans (qui l’assumeix després de la marxa o mort d’Stací) arribant fins a l’illa de Maians, situada davant la costa. Amb el temps, aquest moll modificarà decisivament la fesomia del litoral barceloní donant origen a la petita península sobre la qual s’assenta la Barceloneta.
 
El rei Joan II
La zona que va acollir el primer port artificial de Barcelona és un petit tresor arqueològic. Al mateix lloc s’hi troba el baluard del Migdia (avui amagat de manera bastant indigna enmig de la mateixa promoció immobiliària) i allà mateix naixia el moll d’Stací. Durant les excavacions que el van posar al descobert, a més, també es van desenterrar també les restes de dos vaixells.

2 comentaris:

  1. Magnífica investigació d'un aspecte massa desconegut encara de Barcelona!

    ResponElimina
  2. Gràcies anònim! Realment a vegades sues per trobar informació relacionada però per sort he pogut basar-me en treballs de l'empresa d'arqueologia CODEX força interessants.

    ResponElimina