dissabte, 27 de juliol de 2013

El missatge de Daniele Comboni

Tapís on hi apareixen les diverses ètnies de Togo
Avui, recuperaré de l'oblit, o millor dit, rememoraré el missatge (“Salvar Àfrica, mitjançant l'Àfrica”) de Daniele  Comboni, a Barcelona. On? Al petit museu de cultures africanes que du el seu nom i que podem trobar en una torre del carrer de Feliu i Codina, al barri d'Horta.  

Daniele Comboni, nascut el 1831 a Limone sul Garda (província italiana de Brescia) fou el primer bisbe de l'Àfrica Central i el fundador de l'orde dels missioners combonians. De jove, i en una època convulsa per al seu país (procés d'unificació) decideix divulgar la paraula de Crist a l'Àfrica, i amb vint i escassos anys d'edat realitza el seu primer viatge al Sudan, on ja hi percep un panorama desolador. 

Serà amb trenta-tres anys d'edat quan, a la tomba de Sant Pere, a Roma, i segons expliquen la majoria dels seus biògrafs, quan li ve la inspiració per dedicar-se en cos i ànima a l'Àfrica ("Salvar Àfrica..."). 

Per tenir una idea de la magnitud de la seva bona obra, Comboni tenia a les seves mans una diòcesi africana que s'extenia al llarg de gairebé 5 milions de quilòmetres quadrats en uns temps en què no hi havia ni telèfon, ni vehicles, ni ferrocarril, ni qualsevol dels altres mitjans tècnics de què  avui en dia disposem i, amb l'agravant, a més, de ser un territori on la fam i la pobresa eren una constant en tots els pobles. 

La visita a aquest espai és una petita -però molt enriquidora- porta d'entrada a les cultures i tradicions de l'immens continent africà (el segon més gran del Món, amb 10.000.000 de quilòmetres quadrats), a aquell 'Continent negre' a qui els colonitzadors europeus de segles anteriors tant els agradava batejar amb aquest nom.


L'Àfrica, segon continent més extens de la Terra
El museu consta de 400 objectes i peces d'etnologia de més de 27 països (Malawi, l'antic Zaire, Togo, Senegal, Sudàfrica,  etc.) i d'una cinquentena de tribus. Ací i allà hi trobem repartits en diverses vitrines, instruments musicals, de treball, per al comerç, abaloris diversos, indumentària, per a cerimònies...I pretén presentar tres coses (el continent del realisme, de la religió, i 'l'arbre de la vida'). Realisme, pel que simbolitza l'estàtua, aquesta icona tan associada a la cultura africana. Religió, perquè al 'Continent Negre', hi ha una forma de creure en Déu, a través de la pràctica animista  (d'esperit, de guia) en la majoria de tribus. I 'de la vida', per la importància dels membres de la família, lligats sota aquesta arrel de genealogia.    

D'entrada ja ens adverteix n'Antonio del Pozo (artífex de la visita), el pare de l'orde dels combonians a Barcelona, que ens hem d'impregnar del to positiu i  didàctic que inspira aquesta mostra, per veure els valors d'aquest vast territori 'desconegut', i deixar enrere els titulars amb què malauradament l'Àfrica apareix a la premsa en general, és a dir, fam, misèria, guerra...perquè l'Àfrica és, també, un continent riquíssim. 

Així doncs, ja veiem una primera tela on una representació africana d'un Sant Jordi (patró d'Etiòpia) que lluita entre el bé i el mal ens mostra que l'home, ja sigui aquí o en qualsevol altre lloc de la Terra, en el nostre dia a dia, ha de saber dirimir entre aquests dos pensaments. De les sàvies explicacions de n'Antonio (ha viscut durant 26 anys a l'Àfrica) també entenem la diferència de la 'màscara', perquè al museu n'hi ha de molts països. Ens comenta que “per a nosaltres és símbol de disfressa, de cobriment; però per a l'home africà equival a un tot, a dignificar els avantpassats, recordant-los”.  

En una cantonada de l'avantsala ens sorprèn una d'aquestes màscares, però en aquest cas una de foma totèmica on, el nostre guia, també ens explica que s'hi pot veure -en sentit ascendent- el recorregut de la vida: és a dir, naixement, evolució, obstacles i, finalment, la mort, la dissolució amb la Natura, amb el 'tot', si es pot entendre així.


Màscara del Congo
A la dreta, però, una mostra d'un balafon del Txad, ens fa somriure des de l'ànima quan sabem que les tecles d'aquest instrument (amb carabasses com a caixa de ressonància) han estat enganxades amb “defecacions de rat penat”, comenta n'Antonio. Com podem veure, doncs, una mostra més que en aquestes cultures primigènies la creativitat i l'enginy s'inspiren en la Natura per crear peces d'art. Cal, però, saber-ho extreure.  

I abans de baixar les escales per accedir a la sala principal del museu, un  obsequi antropològic més: els bessons, a l'Àfrica són deïtat. I no sel's pot contradir!

Ja entrats de ple en el museu, n'Antonio ens explica una altra d'aquelles coses que fa pensar, i que sempre quedaran en el meu record. I és que, seguint amb el missatge de Comboni (“Salvar l'Àfrica...”), per revitalitzar el 'Continent negre' “calia anar a les costes”. En dues paraules: que els africans  anessin a aquesta porció del territori, i que els europeus hi arribessin per, així, intercanviar béns, saber, cultura, i una vegada l'africà prosperés ho posés en pràctica. Però, dissortadament, quan l'home blanc va arribar-hi a partir dels segles XVII i XVIII, l'Àfrica tenia la majoria dels seus regnes en declivi, com si d'una Edat Mitajana es tractés. Tot i així, el beat de Brescia va fer-hi una tasca molt important.


Relleu en bronze amb l'efígie de Daniele Comboni
Quan abandoneu el museu Comboni segur que sou una miqueta més savis en etnografia africana: haureu esbrinat que l'aigua de coco (si al poblat no hi trobeu cerveses ni resfrescos de cola) és una de les més pures, saboroses i millor filtrades que hi ha; que també s'hi fan escatllots que dringuen (aquests, però, fets amb llavor de mango o closca de tortuga); que molts coladors estan fets amb fulla de palma; que el baobab és l'arbre de les paraules on, al seu aixopluc, s'hi reunèixen els ciutadans del poblat per parlar; o que si et tiren una pell de granota a la porta de la teva tenda significa que algú et vol mal. De totes maneres, maleficis a part, i vist tot el que hi ha en aquest espai, em quedo amb tres coses: un preciós batik de Togo,  les 12 figuretes per pesar or i una impressionant màscara-caperó del Congo.

L'Àfrica: 54 països reconeguts oficialment. 1.000 milions d'habitants. Religió: bàsicament animista, tot i que també hi trobem musulmans, cristians, etc. 

Avui en dia, l'anomenat 'Continent negre' es debat entre la tradició i la modernitat.  I és que també, afortunadament, hi ha una altra Àfrica, la de l'esperit amable, acollidor, d'amistat. 

La resta, la deixo a les vostres mans, perquè la descobriu tot visitant aquest museu.Per trencar senzillament el tòpic d'aquella locució dels romans que deia una cosa semblant a 'hic sunt leones' (aquí hi ha lleons), en referència a què per sota del 'seu' territori de Berberia, la resta era món desconegut...vaja, que solament hi havia lleons!  

PD: Padre Antonio: agraït en nom de tota la 'troupe' d'homes 'blancs' que vam visitar el museu...i que ara, gràcies a les seves explicacions som una mica més savis: en l'Àfrica, és clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada