dijous, 18 de juliol de 2013

De calceis


La forma que va servir de model per fer-li les sabates a l'estàtua de Colom

De calceis. Ras i curt, i en llatí, 'Sobre sabates'.
 
Que la nostra estimada Barcino té museus de renom internacional, tots ho sabem. El Picasso, la Miró, la Tàpies… També n’hi ha que per a la gran majoria dels mateixos laietans del segle XXI passen –si més no, i a l’hora d’ensenyar-ho a un amic estranger- bastant desapercebuts, o resulten aliens a les afinitats i inquietuds culturals, a menys que hom sigui rara avis (jo m’hi incloc). I entre aquest últim calaix de sastre hi podem incloure el museu del Mamut, el de la Màgia, el dels autòmates del Tibidabo, el museu de l’Eròtica, el Melcior Colet, el Fran Daurel, i un llarguíssim etcètera.
 
Ara bé, n’hi ha un de ben particular que em va seduir per la seva poca –poquíssima- publicitat que se li’n dóna: el Museu del calçat, un espai que, contràriament al que em pensava, no és de titularitat municipal.

Ubicat en un dels racons més tranquils i reclosos de Ciutat Vella, a la Plaça de Sant Felip Neri, 5, hi trobem aquest lloc dedicat a uns dels objectes més indispensables en la nostra vestimenta. Ocupa els baixos d'una casa del segle XVI, de formes renaixentistes i trets gòtics on, a la façana, i entre els dos finestrals del balcó del primer pis s'hi pot veure un relleu escultòric que reprodueix el lleó de Sant Marc, emblema i patró del gremi.
 
L'immoble, que, originàriament estava situat al carrer de Coharrubia o de la Corribia -via que discorria davant la catedral de Barcelona, i desapareguda la dècada dels anys 40 del segle passat degut als estralls dels bombardejos de la Guerra Civil- té una història de coincidència, ja que era la seu de la Confraria i Gremi dels sabaters i durant el trist episodi del 36-39 va tenir la sort de mantenir-se intacte; al menys, la façana.
 
La Casa Gremial fou desmuntada, les pedres numerades, i reconstruïda, uns anys després, a la Plaça de Sant Felip Neri, actual emplaçament del museu. Adolf Florensa fou l'arquitecte lleidatà encarregat de supervisar tota aquesta tasca de reconstrucció.

El museu, nascut l'any 1970, cal dir-ho, és molt petit, i ocupa un sol espai d'uns 40 metres quadrats, sense comptar la part del vestíbul-entrada, on també s'hi exposa el reclam més important: la forma (112 cms) que va servir de motlle per establir la proporció del peu de la figura de Cristòfol Colom al Portal de la Pau. I de teló de fons, un atractiu fresc de 1970 de dimensions molt grans de l'artista i aquarel·lista catalana Maria Teresa Peris Estrada on figuren dues parelles davant l'Avinguda Catedral, en clara al·lusió al record de l'antic edifici del carrer de la Corribia.


El fresc, de l'artista Peris Estrada, on hi figuren alguns dels seus fills
 
La col·lecció del museu abasta tres períodes (segles XVII-XVIII i XIX), tot i que hi trobem reproduccions de calçat antic (sandàlies romanes o de pastor; aquestes últimes del segle III d.c.) i fetes amb material de vedella, cuir i suro.
 
Recorrent la sala hom pot admirar la delicadesa artesana amb què s'han realitzat unes sabates barroques de camussa o unes xinel·les de setí de dona; observar amb detall les miniatures d'espardenya i avarca; o creure's espadatxí i Robin Hood al mateix temps, car a les vitrines tampoc hi falten botes de mosqueter o caçador.

En dues de les cantonades d'aquesta sala hi ha mostres de maquinària antiga i vetlladors amb eines de sabater, i a la part superior de les parets hi ha retrats ovals -no ben bé com els tondi italians, però amb un aire semblant- de prohoms del segle XIX vinculats al gremi dels sabaters (hi destaquen noms com Juan Comellas, Pedro Bosch o Antoni Martí).
 
Fusta i ceràmica, elements predominants en la decoració de la sala principal

I com a curiosiat final (per no dir que també els famosos hi volen deixar petjada, mai millor dit) hi ha una vitrina dedicada al calceamentum dels esportistes (del fondista Mariano Haro; dels futbolistes Tamudo i Ronaldinho); de l'alpinista Carles Vallès (1a expedició catalana a l'Everest); dels lírics (Manuel Ausensi i Gaietà Renom); de cantants (Núria Feliu); expresidents de la Generalitat de Catalunya (Jordi Pujol); o del simpàtic pallasso de Cubelles, en Charlie Rivel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada